La meva "carrera" futbolística

Quan el primer que fas al matí és pensar en els dies que queden pel partit del cap de setmana i el fet d'estar de bon humor depèn de si entrenes avui o no, significa que, el futbol, és alguna cosa més que un simple esport per a tu?

Soc l'Anna, una adolescent de setze anys que porta jugant a futbol d'ençà que tinc ús de la raó.

Tot va començar als 4 anys, a l'escola, que a la tarda com a extraescolar feia iniciació d'esport. Allí, practicàvem i apreníem tota classe d'esports. Entre ells el bàsquet i el futbol i algun cap de setmana competíem contra altres escoles. Un dia que teníem competició de bàsquet, pel que recordo, vam perdre d'un punt. Tots els meus companys van culpar-me de la derrota. 

Això a mi, sent una persona autoexigent i a qui li agrada fer les coses bé, em va afectar. Tant, que vaig decidir no tornar a jugar a bàsquet mai més.

A partir d'aquell dia, malgrat anar només amb nois, vaig ser valenta i vaig començar a jugar a futbol. M'ho passava molt bé i gaudia practicant aquell esport que, pel que em deien, era de nois. Jo no ho creia, perquè des de casa sempre m'havien ensenyat que no hi havia esports de nois i esports de noies, però a classe no em deien el mateix. Moltes companyes em deien marimacho o em feien comentaris d'aquest tipus.

Jo sempre intentava no escoltar-les, ja que jo era feliç jugant. També vaig fer moltes amistats. Un dia em va fitxar un club de futbol gespa i jo molt il·lusionada vaig anar-hi a jugar. Compartia equip amb 10 nois més. Vaig jugar en aquest equip durant dos anys on vam competir molt i sobretot, vaig aprendre la base per a arribar on soc ara.

Després d'aquests dos anys jugant amb nens, amb 9 anys on ja hi havia molta diferència físicament amb els meus companys, els meus pares, que sempre estaven al meu costat fent-me costat perquè fes allò que m'agradava, em van buscar un equip femení. Així va ser com vaig arribar a Pallaresos.

En aquest nou equip vaig jugar-hi tres anys. El fet de jugar amb tot noies i jo vindre de jugar amb nois va fer que destaqués i que amb nou anys anés a jugar amb gent d'11 i 12 anys. En un d'aquests 3 anys va contactar amb mi la selecció de la meva comarca. Aquesta experiència em va permetre conèixer a moltíssimes nenes que, com jo, practicaven el futbol.

Després d'aquí, vaig passar per un altre equip, Tecnifutbol, on vaig competir contra equips com el Barça i l'Atlètic de Madrid, cosa que em va fer millorar i tindre més ganes que mai per a poder arribar a ser com elles.

Actualment, estic jugant al primer equip del Morell, entrenant tres dies a la setmana i amb l'objectiu de pujar de categoria. Molts equips han contactat amb el meu club per a anar a jugar l'any vinent amb ells. Alguns exemples són: Terres de l'Ebre, Reus, Riudoms... No sé que m'espera l'any vinent, però estic segura que serà una nova experiència tant màgica com les viscudes fins ara.

Seguiré treballant de valent per a arribar a complir el meu somni, arribar lluny. Mentrestant, gaudeixo fent el que m'agrada, amb companyes magnífiques i un cos directiu que confia plenament en mi.

A través d'aquest enllaç podeu accedir a la pàgina de la Federació Catalana on trobareu el meu equip i la meva categoria.