Les meves referents

Des de ben petita he mirat partits de futbol, Recordo tenir només cinc anys i esperar a que fossin les nou del vespre per a fer-me un sandvitx i mirar partits del Barça, sempre en companyia del meu pare. Més endavant, a  més a més de partits per la televisió, també cercava per youtube video-resums de partits antics i inclús tutorials per a aprendre nous regats i trucs amb la pilota. 

Quan ja vaig tenir el meu propi ordinador, amb 8 anys, de casualitat, un dia investigant per youtube, em va sortir un vídeo que es titulava “Las mejores10 jugadas de Alex Morgan”. Em va sobtar veure un vídeo de jugades d’una noia amb quasi 2M de visites. Vaig clicar-hi i recordo que des d’aquell vídeo em vaig passar la resta de la tarda veient vídeos de futbol femení.

Al dia següent, li vaig preguntar al meu pare si el futbol femení el donaven per televisió i els dos vam posar-nos a buscar, per internet,  la lliga femenina també coneguda com lliga Iberdrola. Finalment, vam trobar la resposta a la meva pregunta i des d’aquell moment mirava en directe tots els partits del barça femení. M’hi vaig aficionar i els meus pares, com a regal d’aniversari, van regalar-me per sorpresa anar a veure un partit de lliga del Barça. 

Jugaven al camp de la ciutat esportiva i recordo que l’afició que hi havia era molt escassa. Malgrat que l’ambient no tenia ni punt de comparació amb el que hi ha en els partits del futbol masculí, vaig viure el partit de molt a prop, quasi a tocar de les jugadores.  i considero que va ser una experiència que em va marcar.

Un altre dia. que vaig tornar a anar a Barcelona a veure-les, vaig tenir l’honor i la sort d’arribar abans i aconseguir una foto amb algunes de les jugadores quan sortien del vestuari.. Al veure-les de tant de prop vaig sentir-me molt afortunada ja que jo les considerava i les segueixo considerant unes referents. Encara conservo una samarreta signada per elles.

 

Admiro a totes i cada una de les jugadores de la plantilla del Barça però a tres d’elles les considero unes referents i un exemple a seguir des del punt de vista futbolístic, a més puc dir que he tingut la sort d’haver-les conegut personalment i per tant per a mi són especials.

Una d’elles és l’ Aitana Bonmatí, una de les millors migcampistes del barça femení. Va néixer a Vilanova i la Geltrú el 18 de gener de 1998. Amb 14 anys va fitxar pel barça jugant al juvenil, després va passar a jugar amb el barça B i al 2016 va debutar per primera vegada amb el primer equip. 

Fa quatre anys vaig coincidir amb ella en un campus d’estiu organitzat per la Federació Andorrana de futbol, a Andorra. Va entrenar-me durant una setmana i fins i tot vam anar per la ciutat de compres. Em va semblar una noia molt jove però amb uns objectius futbolístics molt clars. Recordo estar amb ella i tres companyes meves, a l’habitació de l’hotel, parlant fins a altes hores de la matinada. Ella ens explicava anècdotes i curiositats del seu equip i ens rèiem totes plegades.

 

La segona jugadora a qui també admiro molt és Jana Fernández. Jo d’ella no ens sabia gran cosa fins que la vaig conèixer i vaig poder gaudir de la seva companyia.  Ella encara no era coneguda, no sortia a la televisió ni se’n parlava d’ella, jugava encara amb l’equip juvenil, tenia 16 anys.

Un dia, en el club que jo jugava, ens van anunciar que vindria una noia jove a passar dos dies amb nosaltres. Els dos dies que vam estar amb ella van ser increïbles. Pel matí compartíem entrenaments i per les tardes fèiem activitats. Vam connectar molt i qui no diu que, avui en dia,  encara potser em recorda. Ha sigut, aquesta temporada, quan ha debutat amb el primer equip com a defensa central.

Finalment, la meva jugadora preferida des de sempre, és l’ Alexia Putellas, de la qui parlaré en la següent entrada del blog. Amb l’Alexia he coincidit en varies ocasions: pels camps quan anava a veure el Barça amb la meva família, també un dia que vaig anar a la ciutat esportiva a jugar un partit de futbol amb el meu equip i ella estava allí veient-lo  i fins i tot vaig compartir moments amb ella quan vaig participar, ara fa cinc anys a Salou,  a un campus de futbol femení organitzat per ella.

Aquest any ha guanyat molta reputació ja que ha estat considerada la millor jugadora del món després d’haver estat premiada amb la pilota d’or. 

Per a mi sempre m’ha semblat una jugadora molt complerta en tots els aspectes i l’admiro tant com a persona que com a jugadora.

Blog on parlo d'Alexia:  fes clic aqui.