El futbol la meva passió

Clàudia  Pina és una jugadora del futbol club  Barcelona  de només vint anys. Abans de fitxar per l'espanyol va jugar a futbol sala fins que als tretze anys va fitxar pel Barça. En el segon any al club va guanyar la lliga fent 100 gols en 20 partits. A 2017 es va fer viral un vídeo seu donant la victòria al seu equip en un derbi davant l'espanyol driblant-se a quadre jugades de l'equip rival.  Clicant aquí podeu accedir al video del gol. Avui dia, és una jugadora fonamental per la plantilla blaugrana. Coneix molt bé el joc del seu equip i té molt clars els objectius que té l'equip. El motiu pel qual he escollit dedicar-li a aquesta jugadora una entrada del meu blog és perquè crec que poca gent la coneix, per tant, vull donar-li visibilitat. Per altra banda, el darrer 3 d'abril, la número 6 del Barcelona va capgirar un partit on a les barcelonines se'ls hi va complicar per moment.  El partit es va jugar al Johan Cruyff, on s' hi  va imposar el V illarreal  a

  Ana  Carmona Ruiz, coneguda també  com a   Nita  va néixer a  Màlaga  el 1908. Va ser una futbolista espanyola que es va destacar com migcampista. Transvestint-se va aconseguir jugar  a mitjan anys   vint  amb l'Sporting Club de  Màlaga . Des de ben petita  Ana  es va criar veient com els mariners anglesos de davant d'on vivia en el seu temps lliure jugaven a futbol. A ella li cridava l'atenció i sempre a la mateixa hora es dirigia al seu balcó  des   d'on  veia els  partidets  que feien els treballadors . Nita , va demanar poder jugar a futbol encara que sabia que era un esport d'homes. El seu pare  en  veure el desig de la seva filla va decidir contactar amb els responsables del Club de la seva ciutat. Van  aconseguir   aliar-se  amb la massatgista del club i així va ser com va començar a practicar l'esport que tant estimava. Per a jugar a futbol en una època on les dones no ho tenien permès, es recollia el cabell ocultant-lo amb l'ajuda d'una gorra

Avui és dissabte 2 d'abril. Han anunciat que faria fred, inclús hi ha alerta de vent i possibilitat de neu a cotes baixes, però per la finestra de l'habitació sembla que llueix el sol. És aviat. No he passat bona nit. M'ha costat dormir d'una tirada. Estic nerviosa. Demà tinc un partit de futbol important, i és llavors quan m'he recordat que sortia la  notícia  publicada. És per això que he decidit sortir a comprar el diari de Tarragona i, aprofitant que feia solet, esmorzar fora de casa. He caminat tot passejant per la Rambla Francesc Macià fins a arribar al quiosc de l'Hospital Joan XXIIl i després m'he assegut a esmorzar. Sovint ho faig el cap de setmana acompanyada dels meus pares. He demanat un Cacaolat i un croissant i no he trigat ni cinc minuts en obrir el diari. Fa uns dies, el Marc Libiano, periodista col·laborador del Diari de Tarragona, en la secció d'esports, em va obrir per Instagram per si em faria res contestar-li a unes preguntes, ja que

El darrer 30 de març a les 18:45 hores, l'equip de futbol femení va jugar per primera vegada al coliseu barcelonista un partit de C hampions  davant el Real Madrid. L'objectiu de les barcelonines era classificar-se per les semifinals de la competició, on les blaugranes són les actuals campiones. L'altre repte marcat va ser aconseguir el rècord d'assistència, i així ho van fer. Tot va començar dimecres setze quan es van posar en venda aquestes entrades. En tres hores ja es van vendre 15.000 unitats. Va ser tot un èxit, complint el rècord d'assistents en un partit femení superant a l'Atlètic de Madrid-Barcelona l'any 2019.  Finalment van assistir al partit 91.000 espectadors. Jo, amb el meu equip, vaig tindre la sort d'aconseguir entrades i vaig gaudir d'aquest partit al camp nou amb la millor companyia. La majoria erem del barça i totes anavem amb la samarreta i la cara pintada. L'ambient que hi havia era indescriptible, una sensació que mai havia

El que anava a ser una Setmana Santa futbolística, participant amb el meu equip en el torneig Costa Daurada Cup, s'ha quedat en un no res degut una lesió que vaig patir quan jugàvem el darrer partit de lliga contra la Rapitenca el cap de setmana abans de vacances. L'esquinç de turmell em deixa fora de joc quan tan sols queden dos partits de lliga. Tot i aquest "incident" no he deixat d'acompanyar i animar a les meves companyes en els partits disputats en el torneig. Hi participen equips de tot Europa i dura cinc dies. Vam començar jugant tres partits, dos els vam guanyar i l'altre, contra unes sueques, el vam perdre. És per aquest motiu que hem quedat segones del nostre grup. Això vol dir que anem a semifinals i haurem de veure'ns les cares amb el primer classificar de l'altre grup que és el Real Madrid. Malgrat que el partit pot ser complicat, no hem d'abaixar el cap, és una experiència que potser no tornarem a viure mai. Per guanyar o perdre un p

Aquest estiu es complirà un any  d'ençà que  el futbol de dones va passar a considerar-se professional  després que  el Consell Superior d'esports estigués a favor de la proposta. Enllaç per a trobar-hi notícies on ho anunicien "Avui sortirem d'un deute històric amb les dones que practiquen el futbol, amb les dones esportistes i amb les dones en general, que han patit una discriminació històrica únicament pel seu gènere" deia José Manuel Franco després de l'aprovació. També deia que aquesta mesura obrirà portes a noves i futures professionalitzacions en altres esports, marcarà un ara i un després. Amb aquesta professionalització del futbol un dels objectius és reduir i intentar abolir les desigualtats entre home i dona. Aquest tema és molt actual, però considero que cal actuar més i no només donar-li veu. La remuneració és una de les desigualtats que més repercussió té, ja que no hi ha punt de comparació entre el sou d'un futbolista que el d'una noia,